En ple domini de les tecnologies digitals, escriure
a mà sembla una mica tranuitat i poc útil, però aquest plantejament no és
del tot encertat.
La cal·ligrafia és una mica més que un art o tècnica que intenta escriure bell. Enfront les ràpides i violentes pulsacions sobre un teclat apareix la pausa del traç que murmura lletra a lletra.
Aquestes línies no intenten substituir l'ús del teclat, sinó recuperar la cal·ligrafia manual com un instrument fonamental per a l'aprenentatge i la comunicació.
Exercitar la cal·ligrafia no respon a un plantejament
purament estètic, sinó fonamentalment pràctic: si un text no es llegeix amb
facilitat no es comprèn. És una cosa tan obvia, que sorprèn veure a nens i nenes que no comprenen la seva pròpia
lletra.
Escriure un text manualment exercita molts processos cognitius. Millora considerablement la composició i elaboració d'idees. Augmenta el vocabulari. Permet comprendre l'ortografia. Contribueix a desenvolupar les destreses psicomotrius i fomenta la reflexió.
Una bona lletra no només millora el rendiment escolar, també millora la autoestima. Una lletra llegible i fluida millora l'expressió escrita, facilita l'estudi i la comprensió dels textos a interpretar.
Escriure ens obliga a ser metòdics i ordenats. Ens convida a asseure'ns, a prendre'ns un temps i a ser valents per començar a omplir aquest espai en blanc.
