Fa uns dies va arribar a les nostres mans el següent text, al que ens adherim i volem compartir amb tots vostès:
“AQUESTS BOJOS QUE ENSENYEN”. Jo els conec. Els
he vist moltes vegades. Són rars. Alguns surten ben d’hora al matí i ja
són a l’escola una hora abans, altres surten de l’escola una hora més
tard perquè tenen entrevistes amb els pares que treballen i no poden
anar-hi a una altra hora, altres recorren cada dia més de 100Km d’anada i
100 més de tornada. Són bojos.
A l’estiu els donen vacances, però no
desconnecten del tot, pensen en les seves classes, preparen tasques per
al curs següent. A l’hivern parlen molt, sempre porten caramels de mel i
llimona a la butxaca, altres van sempre amb una ampolla d’aigua al
damunt. La seva gola sempre està adolorida, però segueixen ensenyant, de
vegades forcen la seva veu, però segueixen transmetent els seus
coneixements amb afecte i il.lusió.
Jo els he vist, no estan bé del cap. Surten d’excursió amb els seus alumnes i s’encarreguen de gestionar autoritzacions, recollida de diners i responsabilitat extra.
Què serà d’ells i elles. A la nit somien amb
l’escola, se’ls apareixen planetes, ecosistemes i personatges històrics.
He escoltat que arriben carregats amb quadernets i exàmens, que han
corregit la tarda anterior a casa seva.
Són dones i homes, casats, solters, … de
diferents edats, però a tots els apassiona la seva feina, veure créixer
als seus alumnes, ajudar-los i aconseguir d’ells ciutadans competents.
Els he vist moltes vegades. Estan malament del
cap. Alguns diuen d’ells que viuen molt bé, però els han retallat el sou
i segueixen treballant fins i tot més que abans, alguns no miren ni la
seva nòmina perquè la seva passió per l’ensenyament els fa cecs a pensar
en el cobrament. Gaudeixen amb el que fan, encara que hi hagi pares que
no els valorin, els critiquin i fins i tot els treguin autoritat, (de
vegades fins els agredeixen), però ells segueixen endavant.
Estan malament del cap. A les tardes es queden
per fer cursos de formació i no els importa perdre temps del seu oci per
reciclar-se. Diuen que són autocrítics i que fan balanç de les seves
experiències educatives, que es frustren quan no surten les coses com
esperaven, que s’alegren quan els seus alumnes avancen.
Estan malament del cap, jo els he vist. Diuen
d’alguns que van ser molt importants, que sempre tenen paraules d’ànim;
diuen només que són MESTRES i que se senten MOLT ORGULLOSOS DE SER-HO.